La teràpia, no pot ser general, ni homogènia, sinó a la mesura i segons les condicions i necessitats específiques de cada persona, però, hi ha uns trets característics i repetitius en tots els ex-sectaris.

Per exemple la "anomia", aquesta és un sistema general que pateixen els ex-adeptes, i que es caracteritza per tenir molta apatia i desgana. Aquest se sent estrany, com un immigrant que arriba a una cultura i viu portant a sobre una sèrie de creences i experiències de la seva cultura anterior.

Les dietes exagerades a les que han estat sotmesos els provoquen desordres i distorsions físiques, influències en l'humor agressivitat i por.

Quan una persona abandona un grup sectari pateix un xoc cultural, i una ansietat que són el resultat de l'enfrontament entre les teories apreses i les experiències viscudes en la secta i el món que recorre, a més de saber compaginar tres situacions de la seva vida; el seu passat anterior, el temps transcorregut dins la secta i el seu futur marxa d'ella.

Ara caldrà una desprogramació, trobar el secret de la programació a la que ha estat sotmès l'adepte per poder trencar el cercle psicològic per tant per reprogramar.

El programa bàsic de desprogramació té tres fases:

- La primera constitueix en reunir el màxim d'informació sobre la persona a tractar per millorar la comunicació.

- La segona s'ha de concertar una entrevista amb l'ex-adepte per poder-hi mantenir una conversa d'amics. De mica en mica es comença a introduir informació sobre la secta per fer-li veure que ha estat manipulat, enganyat i destruït com a persona.

- La tercera pot durar més de dos anys: els desprogramadors es veuen amb l'ex-adepte dues vegades a la setmana i lentament van intentant que recuperi la seva autoconfiança.